dimarts, 26 de juliol de 2011

Au que escoltem i no veem ( Oriolus oriolus)










Tenim en aquet au un misteri al nostres camps i riberes ja que arriba en abril i l´escoltem el seu cant però no logrem vorer-la.
El seu cant es un " oriol-oriol" i el cant d´alarma pareix el crit de un gat.
La primera vegada que l´escoltes no saps bé a que pot ser degut aquell soroll.
També anomenat papa-figues per ´la seva afició a visitar-les.
Molt vistós ja que el maxo ès de color groc i negre i la femella ja mes discreta. S´ha adaptat be a les pinades dárbres alts i també als xops de rierol i rius o torrents.Generalment cerca llocs treballat amb cultiu i sobretot que haja figueres.
El niu en forma de copa fet a base de rametes o palletes.
Els joves ja quant volen tornen bojos als adults que van derrere ells per tal d´evitar perills.
Molts esquives i dificils d´observar i el seu vol es com una exal.lació, potent i molt decidit.
Aquet estiu estic disfrutant pels matins dáquet au i vaig a observar i si puc faig fotos quant arriben a les branques del arbre sec on els aguarde ficat dins del hide.Està clar que de bon matí de 6H 30M fins les 9:30h.

dilluns, 25 de juliol de 2011

la carraca (Coracias garrulus) un au típicament de palmeres

Arriba en abril i maig gran migrador i cerca llocs on l´agricultura i ganaderia tinguen una presència destacada. Al voltan del P.N del Fondó la vorem rondant les palmeres i també en els fils coure.

Nidifica dins de forat practicats al troncs de palmera i menja insectes.
Colorit molt vistós, però la foto meua ès testimoni i no puc apreciar aquet aspecte.

El seu nom vulgar podria ser una honomatopeia del seu sorol o crits.
Junt a Jose Alcaraz la vam poder fotografiar en una escapaeta a la zona sud
de la nostra provincia.

dimecres, 20 de juliol de 2011

Otus scop , un mussol insectivor i mimétic al nostres barranc i rius.


Tenim en el xot o mussol banyut( Otus scop)un aliat important del llaurador ja que caça insectes a tota hora.

Cerca molt habitualment xoperes o be pins de cert port prop de rielols o barranc amb aigua per tal de tindre al seu abast insectes grans i de tot tipus.

Emigra quan ve la tardor i al Llevant o siga a casa nostra es queda ja que pot suportat l´hiver.

El seu niu va dins de forat be siga natural o artificial. De vegades a branques trencades o arrancades pel vent.

Mimetisme total i per la nit el seu xuit- xuit fa que el detectem.El seu cant el podem escoltar al Barranc d´Aigües cada nit.
És una espècie mediterrània distribuïda regularment pel sud , evita el boscos molt sensos i zones de molta pluja.




dissabte, 16 de juliol de 2011

l´oroneta vulgar la més popular de les nostres aus

A les cases de camp, en estiu, no pot faltar l´imatge típica de les oronetes u orandelles al corral o prop del pati criant.Serà la benevolència de les persones que hi habiten que deixen pugen desenvolupar el seu cicle vital.

Hui per hui han notat una baixada del seu nombre de contingent, degut de la perdua de animals com: cabres, ovelles, vaques, gallines, ànecs a les cassetes de camp.

També la perdua de l´agricultura fa que siga un altre aspecte negatiu per a l´especie.



Hiu avisat per Visent que viu a Sogai número 28 he pogut anellar 5 pollets que ja volien volar.Aquet és la segona cria que fan a sa casa, exemple impresionant per a tots.

dijous, 14 de juliol de 2011

Xurra ( Pterocles alchata ) i xurla ( Pterocles orientalis) al límit de la nostra provincia.

Ocells molt adaptats a zones molt àrides. Les podem observar en vol com en terra ja siga bebent o menjant. Sedentàries i les zones molt concretes amb unes condicions i vegetació típica de clima mediterrani àrid (espart, coscoll, romaní, timonet i pi dispers). Però pel voltant pot tindre conreus d'olivera i vinya o també gra.
La zona de cria pot situar-se en una petita muntanyeta on la vegetació siga escassa i rodejada de pedra, sol fer-ho soles o en grup petit, màxim 4 parelles.La població és més bé escassa i molt reduïda a llocs molt determinats. Hui dia 13 de juliol el meu amic Joan i jo conseguim captar les images d'aquestes aus tan enigmàtiques i difícils a observar en la nostra província i que les trobem en el límit entre les províncies d'Alacant i Múrcia, en una zona declarada ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Podem dir que ha valgut la pena la matinada i les 4 hores d'espera dins del hide.