la zona dels Alforins i els xoriguers petits( Falco neumanni)

Aquet au esbelta,  àgil i depredadora d´insectes incansable fa anys cria a la zona de Villena on va ser reintroduida per la biologa Mercedes Alberdi dins d´un programa de la Conselleria.Hui ja el podem vorer surcant el cels i reproduint-se amb tota naturalitat en les casetes de camp de la zona del Alforins en la carretera que va a Fontanars.
El xoriguer petit és un au estival i en arribar la tardor s´en va cap a Africa oriental i meridional i ja no torna fns finals de febrer o primers dies de març.
Uns 170 exemplar juvenils hauran surtit en aquet any 2012 segons la Biòloga Mercedes Alberdi. Un nombre molt interesant per a la seua disperssió.Esperem que molt d´aquestos xoriguer petits tornen a les terres del Alforins.

Ja era una mica tard i creiem que arribavem passat ja el periode de cria, però la alegria va ser total per a Juanma, Jacobo, Jose i per ami quan poguerem apreciar en la teuladeta de la casa als juvenils de xoriguer petit.

el entorn està conformat per un total conjunt de conrreus que fa que els insectes abunden: libel.lules, llagostins...etc

També un enorme deposit d´aigues anomenat balsa de San Diego fa que la vida brolle per doquier.Observem gran nombre d´ocells i aus: Merla, estornells, abellerols, terreres, puputs, cucut reial, cardeneres, paxarells, perdius, oronetes, avions , comuns, falcies,corbellots, xoriguers petits( 8 exs en total), aguila xotera, àguila serpera, xorlit, caullà , capçot i capçot carnisser i tudons.
A la eixida d´aigua de la prssó podem observar com 3 petits corriols tenen els seus descendent en el xarquet d´aigua que et forma produint una petita zona humida.

l´estona que passem fotografiant i observant als  xoriguer petit va ser de lo més intensa i ningú parlava tot home fotografiava esperant que el astre rei tinguera una mica de compassió de nosaltres pero els nuvols no van deixar asomar-se al sol i timguerem que fotogrfiar en sombra com si foren les 21 hores ja fen-se de nit.
Els nombrossos xorlits s´ha comiaden de nosaltres mentre Juanma pren direcció cap a casa nostra.

El Xarquer una zona interesant per observar ocells

El xop molt tupit i del seu interior un fort cant d´oriol s´escolta també el sua cant del papamosques i uns xillidets xirriants que pertanyen als esquirols, també tenen el seu niu en la part superior del arbre.

Fora podem vorer una parella d´abellerols volant igual que alguns tudons i tortores que apareixen per la zona.El barranquet presenta liquit element i ès ric en vegetació de ribera, n´ecara que la zona es estreta i encaixonada.

També podem vorer bancals de secà que no fa molt n´encara estaven treballats, en aquet moment els c´çadors treballen algunes llenquetes per tal de plantar gra per a tudons i tortores.Barranc amunt veig nuvols que duen aigua, i de fet algunes gotetes banyen el cotxe.Una perdiu i cuatre perdigots creuen la pista.
El dia molt interesant i la temperatura de 22 graus fa que tinguem un respir en aquet estiu calurós.

Dalt a una cova , la poca llum que hui fa enganya al caro i serien les 8h canta com a minim 3 vegades continuadament.

Marmaronetta angustirostris pel P. N del Fondó

hui anem a la zona del Fondó per tal de mostrar a Sergi i Cristina unes espècies que tenien gran importància per ells .Primer escoltem i veem amb tota nitidessa el cuenlairat que ve devant nostre i et deixa que pugem disfrutar per uns instant d´aqueta joia de lórnitologia ibèrica i especialment del sur i llevant Iberic.

Després acudim a les inmediacions del P. N del Fondó i podem vorer una mica increduls com uns cuatre juvenils de " Marmaronetta angustirostris " no poden eixir de dins del canal, son 4 exemplar joves i no poden volar. La femella un poc estressada tracta de circular canal amunt i avall per tal de protegir-los.
Nosaltres no podem fer res i no ens fem els pessats i circulem sense agobiar ja més a la poble femella.

A la reserva de AHSA i ANADE Toni Peral fa de guia i podem vorer com un exemplar jove de canastera n´encara resta a la zona de cria.També acompanyat per algun adult.

Hui fea un ventet que ho agraia el cos per la frecoreta que podiem respirar i el passeig resulta molt agradable Jose Alcaraz ha tingut el detall d´acompanyar-nos a esta visita.

Una vegada que l´objectiu estava aconseguit , prenem un bon cervessot a vora mar que sembla gloria.

Esperem que l´amistat que hui començem siga duraera i fructifera entre Catalunya i Alacant.

anellament al P.N. de la Font Rotja

tinc l´honor desde fa 22 anys de portar a terme en estiu l´anellament al p. n. de La Font Rotja, per aquell any no fea falta permiis i jo montava i desmontava a plaer sense més res.Hui la cosa s´ha normalitzat i les tasque als paratges deuen estar documentades i valorades per experts. La Font Rotja no ès un parc qualsevol és el parc per excelència i tot té una importància máxima: flora , fauna, aspectes geologics, tradicions i la seua tranquilitat que m´ha trau sobre tot a l´estiu per tal de realitzar tasque d´anellament. Vaig començar tractant de vorer que el pit roig estava en la provincia en estiu i mira hui en dia està a tot arreu. El sol eix per damunt les muntanyes i Gregorio i jo ja fa una bona estona que estem anellant i traent ocells de les xarxes ja que hui no paren de caurer.

Destacar que les capturen pujen a un total de 60 ocells i quasi no podem almotzar, tanquem les xarxes per poder pegar un mosset. Hui la sequedad es ma´xima i deu de ser aixó el motiu pel qual tantes camptures. Bec-tort, cardenera, capellà, reietó, puja-soques, tellerol de casquet, xou, mallerenga,mallerenga carbonera, merla i reiet de tort.

El meu amic Gregorio ens acompanya quasi tots els estius i la matinada és morrocotuda, pero també hi ha que dir que la siesta es millor.

Visitem el centre de recepció i la crissi també ens arriba fins als treballadors del Parc i el seu trebal altament cualificat es veu una mica mermat per la mala política del nostres governants, que caldria analitzar en profunditat.

Caminant pel p.n. del Fondó i les Salines de Santa Pola

Aquets dos Parcs de renom internacional fan que la provincia d´Alacant siga reconeguda a nivell europeu i mundial quan parlem d´ocells. Però no tot ès vorer ocell i aus, les condicions que rodegen aquets parcs de vegades deixen molt que desitjar, per exemple: la mortandad de peixos que ve produint-se desde varies setmanes en arrere i només apareix la calor.Les aigues poc netes fan que els peixos no puguen aguantar i moren. Els operaris de conselleria fa temps retiren els cadaver per evitar mals pitjors.

Un altre impacte fort podriem dir que son els " atropellos de la fauna" que si no ès una condició del Parc si que ès un aspecte que podria estudiar-se i tractar de donar solucions positives.

També i no menyis important ès el canal o " azarbe" que atravesa aquesta zona i representa un impacte on cauen aus juvenils i son arrossegades cap a la mar i les maretes no poden fer res per salvar al juvenils atrapats en aquestes trampes per a la fauna.L´altre dia Toni Peral va tindre que tirar-se per agafar a una camalonga que la mare buscava i estava enmig de la carretera.

I si per si fora poc el que he anomenat, fa poc ens ha arribat "el morrut" que no podem en ell.Peró s´ha detectat que la carraca depreda sobre ell.

Tot el que he anomenat no vol dir que jo cada vegada que abaixe per les terres del sur d´Alacant no disfrute de tot el que veig i que ens quedem axí " virgencita". El passeig que hui he fet ha valgut molt ja que el gran " Jacobo" venia amb Jesus i amb mi tractant de mostrar-mos tot el que hi ha pels parcs de Santa Pola i el Fondó.

fins a 40 exemplar s´han pogut observar a una petita llacuneta que apenes tenia líquit element.Nosaltres totalment sorpressos pel espectacle, aquet cas seria l´altra cara de la moneda.

No podia faltar la carraca que ja va amb els polls volanderos intentant que no es desmadrem molt i tindre-los controlats.

Altres troballes inesperades hui en el passeig han segut els martinets que voltaven per els canals de peixos morts intentant cercar menjar per a les seues cries que ja son grandets.

I la perdiu de mar també s´ha pogut vorer amb tota nitidessa.Volant i parada prop del juvenils.

els nostres barrancs i fonts son tot un santuari per a la fauna

La vesprada va caent i ja podem eixir al camp. Guille i jo aprofitem per pujar a una fonteta als peus de PUIG CAMPANA on brolla l´aigua neta i beuen el ocells castigats per la calor.També disfruten del paratge 3 persones i 4 gossos que naden dins la bassa d´aigua que brolla dis la terra i mijantsant una cequia pot veure la llum.Aquet indret pertany al Benidorm que fa anys bevia d´aquet aigua pura i transparent.

La visió que tenim del nostre bosc en aquet moment es d´un total abandono per diverses situacions: la gent no vol treballar al camp, el producte no te cap preu i es molt sacrificat treballar a una terra que no tot es produix de hui per demà. Mentres tant els ocells fan que oblidem la crua realitat del moment.

Pero no sols veig ocells també algun que altre conill podem apreciar en la tranquilitat de la vesprada que va caent.

Tampoc pot faltar la vegetació que li dona suport a total la vida del nostre entorn.

I per acabar dir que mentre viatvem cap a casa la mirada atenta d´un mossol fa que reflexionen un poc.