diumenge, 28 d’abril del 2013

Entrada de ocells viatgers al riu Algar a causa de les baixes temperatures : oronetes, oriols, abellerols , papamosques, falcies i un llarg etc..


hui al riu Algar les oronetes ocupaven part de la carretera per tal de recuperar-se de les baixes temperatures i del cansanci que duen damunt després de recorrer centenars de kms. Poc aliment i plutja agrava més la situació si cap.Entre elles capture una oronetade Arnem ( Holland ) i tres papamosques blancs( Ficedula hypoleuca) que nén havien en abundancia repartits per bancals i marges prop del riu.


A un remans del riu nada contra corrent una pata i els seus pollets tractant de possar-los a bona cura per que no sels enduga la corrent riu avall.També localitzem a les oronetes que fugen del vent que bufa i cerquen les rametes més baixes inclós la pedra per tal de tornar en elles de la baixada del termòmetre.





per finalitzar la vespraeta vaig a la gola del riu i veig : gall de canyar, cria de fotxa comú, 2 arpellots en vol, oronetes fetes una pinya baix del pont. Laura diuia un francillot que entra a casa seua i vol alimentar-lo de bo abans que alliberar-lo.Ana , Toni  Mulet i Visent acabem pasejant tractant de vorer els nombrossos papamosques que han arribat a les rodalies de riu. També veig a Guille i son pare fent bicicleta i censant.

Anellem al riu Algar i observació i captura nocturna de papallones a càrrec de Jose Enrique Tormo( entomòleg aficionat)

Ahir amb unes previsions de plutga molt acusades i en el marc incomparable del riu Algar fem unes jornades doblement dicàctiques. Primerament anellament aprofitant les baixades de temperatures i la migració que aixó provoca de hirundinits.





Unes divuit persones vam estar presents a la convocatoria de observació de papallones nocturnes al voltant del riu Algar.Gent d´Alacant, Gandia i la Marina Baixa, especialment dAltea formaven el grup molt homogeni.


Podreu comprovar que havia un bona asistència de gent molt preparada i molt sentsibilitzada amb el tema del mediambient. El ventet va fer que tinguerem que arreplegar al voltant de es 11:30 de la nit.I les cptures fòren molt especials ja que algunes de les captures eren exemplar rars per a Jose Erique i la seua clasificació de papallones nocturnes.

dissabte, 27 d’abril del 2013

sorprsa al Amadori , un jove de puja-soques ( Certhia brachydactila) en el seu primer dia fóra del niu.


Després de la plutja sempre eix el sol. Hui no podia ser d´altra manera i tenim unes horetes déscampà.
Puje a la zona del pantà i sense esperar-ho senc el reclam insistent de pollets, que en un primer moment no coneixia pel seu cant, però que al vorer al adult pujant el tronc de pi , reconeix. E tracta d´un puja-soques o raspinell comú que ja ha tret al pollet i hui ès el seu primer vol. No s´atrevia a camviar de rameta i passa una bona estona quiet e inmòvil fins que arriba l´adult per indicar-li el moviment oportú i així lluirar-se de la meua càmera, jo quiet baix del pi , fotografie i puc observar sense fer soroll.




El mimetisme i el seu comportament fa que siga practicament invisible per a depredadors , l´adult ve varies vegades a fer-li apegar-se més a la soca del arbre i també en el millor moment fugir lluny.


          
           No parava de emetre un cant per indicar la seua posició en tot moment i poder ser alimentat.
Ocupa diferents formacions arboris en els quals pot reproduir-se, sempre en forats aoca altura, be en arbre o pared. Aprofita els clavells de cases o foraets d´arbres vells. Els jardins o parcs vells són molts preciats per aquet ocell que s´escolta abans de vorer. Alimentació a base de xicotets invertebrats i sempre desparasitant arbres, llavors ès un bon aliat del camperol.

Veïns molt dolents al castell de Santa Barbara de Alacant 25-04-2013

Quant fem aquetesta afirmació tan dràstica volem referir-nos a la companyia que té una parella de xoriguers( Falco tininculus ) a les rodalies del Castell de Santa Barbara de Alacant. I es que no els deixen viurer, ni volar, ni menjar en pau.Sofreixen molt a menut atacs per part de les gavines que poblen el castell, per altra part aixó serveix per a un entrenament continu d´aquet au de pressa.

Els nombrossos falciots que nidifiquen en les muratlles són un aliment per aquet rapinyaire menuda, i novament, tenim a la gavina volent furtar-los el sustent de les cries de xoriguer.
Molts altres ocells habiten la zona , que representa un espai verd per a la ciutat d´Aacant, es el cas:  gafarrons, cardeneres, bec-torts, verderols, coetes, teuladins, capellans, tudó, blanques, solitaris, cul-blancs, reiet de tort, papamosques, tallarol cap-negret..etc








Tinc que comentar-vos que les fotos de xoriguer i falciot pertanyen al meu amic  Juanma Ferreira que les deixa per a ilustrar el petit escrit.

diumenge, 21 d’abril del 2013

Oroneta de ribera ( Riparia riparia ) a la nostra provincia.

Aquet ocell nidificant estival, realitza moviments dispersius que de vegades ens sorpren i arriben a estar fòra de tota lógica o ès que nosaltres no entenem. Després d´alguns anys criant amb nombre bastant elevat a les colonies de Xixona, aquet any , presenta una baixada espectacular a tot arreu.

Hui matinegem Adrian, Jose i jo amb una idea clara i era anellar la colonia de Xixona que previament havia escorcollat per tal de vorer si hi estaven,curiosament hui capturem un tan sols.

A la nostra provincia , l´oroneta de ribera , te com a costum , nidificar a  canteres de pedra i grava que menegen gran cantitad de sorra i molt solta sense apretar. Aquet suposa problemes ja que cerquen les pedreres més actives i les deposits mésrecients. I  de hui per a demà tens una colonia instalada i en poc criant. No sempre arribem a temps per a para i detindre els impactes directes front a la cria d´aquet petit i migrant ocell hirundinid.Com venen s´en van sense i aquet ès el cas de la colonia de Xixona.

Un punt d´aigua, corrent de depuració o balsa sol estar prop de les zones de cria a més a més de totes les condicions que s´han contat.






Altres aus que habiten prop són: caullà, teuladí , xoriguer, còlit , xorlit, enganyapastor, culbalanc....etc

dissabte, 20 d’abril del 2013

Rossinyol comú al riu Algar canta sense parar 20-04-2013

Ja fa dies que ha arribat, però no et deixa sentir fins a que pren forçes i pot defensar el seu territori. Aquet ès el cas d´un transsaharià que ve a criar als nostres rierols, camps de citrits i llocs en vegetació d´esbarzers...etc
Fa una única posta de tres a cinc ous de color chocolate quasi brillant, generalment a terra i en molta fulla seca al seu voltant. El meu amic Joan Viadal, el callosí , tots els anys m´avisa per a fptpgrafiar-lo.Però per una cosa u altra no vaig mai.
L´altre dia amb Toni Mulet, el vam sentir cantant i varem estar intentant fer-li algunes instananees, però de poca qualitat.Hui anellant al riu Algar ha caigut un en la xarxa i s´ha anellat, un mascle preciós que pesava 21 grams i tenia la protuberancia cloacal molt dilatada.






Hui el temps ha estat variat , nuvol tot el nmatí i el ventet a partir de les deu fa que les xarxes et moguen un poc.
Captures un total de vint : gafarró, oroneta, rossinyol bort, rossinyol comú, teuladins, buscarla de canyar,trits,xitxarra i xivitona( Acttis hypoleucos).Juanma , Jose i Manolo passen a xarrar un poc mentre jo vaig i vinc a les xarxes . Les 12 de mig dia posse final a la tercera sessió del Paser 2013.


diumenge, 14 d’abril del 2013

Ocells de passe per la Canterella a Aigües en la vespraeta del 13-04-2013

Els bancals treballats i plens de flor, la seua majoria cards de flor blava, conformen una mantell especial que li dona vida i color a la terra. Els insectes no paren de menejar-se de flor en flor. Tota aquesta explosió de vida es aprofitada pels ocells de passa. Còlits gris , còlit ros, papamosques blanquet( Ficedula hypoleuca), cagas-taques i tallarols de garriga.
Atravesen les nostres terres i aprofiten les explosions de menjar per tal de prendre forces i arribar a zones més al nort d´Europa.







Una vespraeta molt productiva i també observem oroneta cuarrogenca, cul-roig reial i cagamanecs rogenc .

divendres, 12 d’abril del 2013

Còlit ros ( Oenanthe hispanica) ja começa a defendre el seu territori

Hiu amb unes temperatures molt altes, 24 graus al sol ; trobem damunt un atmetler un mascle de còlit ros i la femella prop.De dins del cotxe faig varies fotos, però lo curiós ès que aguanta a que monte el trípode i instale la càmera, també camvie de situació i de angle.No m´ho podia creurer peò cert..........




Les papallones paren als llocs humits per tal de recarregar subtancies i minerals sempre pel costatde les fontetes revolotegant en un nombre molt abundant, però les més abundants son les de la col.


Ès una especie deambient mediterrani i va unit a bancals de secà com: olivera , atmetler i garrofer. El terreny pedregó també ès una característica a tindre en compte i vegetació un poc oberta, n´encara que també pot ocupar zones mes tncades de vegetació. Aigües, Barranc del Arc( Sella) , Xarco ( La Vila Joiosa) , panta del Amadori son llocs on la podem trobar en facilitat. Fa el niu baix d´una pedra o mateta, també baix de teules.



dijous, 11 d’abril del 2013

Barranc Salat en el terme de Calp 11-04-2013

Hui el lloc on caminem Juanma i jo, ès el Barranc Salat dins del terme municipal de Calp i prop de Benissa.
Zona tranquila i humida per que costa que arribe el sol. Aprofitem el llit de la rambla per caminar ja que estem rodejats de vegetació i de pedres que configueren un gran desnivel, allà amunt veem les estribacions de Serra Bernia. També apreciem el vol de dos àguiles serperes( Circaetus gallicus) que van fent carantonyes i creem que es tracta de una parada nupcial, de moment vola, para a la pedra, volen juntes, una baixa l´altra alça el vol i així tot el matí



Escoltem , en la tranquilitat de la zona un grapat d´ocells com: rossinyol bort, cargolet, reietó, capellà, merla, abellerols, verderol, gafarró, safraner, cardenera, solitari. Però no tan sols veem ocells. Dins dels grans xarcos d´aigua que formen en terra hi ha milers de cullerots que formen una pinya i que si no creixen de pressa moriran per que aigua en queda poca.Les papallones també desperten la nostra curiositat i varies son les que fotografiem.




Però el que capta tota la nostra atenció ès un xicotet ocell que canta con si fos molt gran i quan el veus esperaves altra cosa, ès el cargolet( Troglodytes troglodytes).Molt ràpit en els seus moviments que es considera com a sedentari.Però hi ha alguna població europea que fa migracions i passa el hiver al nostre païs.Sempre prop dels riuets o zones molt o  frescals. Vegetació densa, com ès el cas d´aquet barranc.
De fet varies parelles de cargolet viuen al barranc i per aquets temps canten molt per fer-se notar i delimitar els seus territoris.Un niu a la pedra ,a mig fer, podem apreciar, de vegades construexen diversos cubils per tal de que la femella tinga l´ultima paraula.




El niu està molt ben elaborat i a més a més el forra de plometes i deixa un foraetet petit per a entrar e eixir.


Hui he passat un matí de lo més entretengut i l´indret que caminem val la pena coneixer-lo i també està be anar a llocs diferents ja que tenim una provincia de lo més variada en lo que a hàbitats es refereix.Juanma sempre tria llocs molt selectes per tal de caminar o fotografiar, una vegada més tinc que agrair-li el paseig de hui.