Au que escoltem i no veem ( Oriolus oriolus)

Tenim en aquet au un misteri al nostres camps i riberes ja que arriba en abril i l´escoltem el seu cant però no logrem vorer-la.
El seu cant es un " oriol-oriol" i el cant d´alarma pareix el crit de un gat.
La primera vegada que l´escoltes no saps bé a que pot ser degut aquell soroll.
També anomenat papa-figues per ´la seva afició a visitar-les.
Molt vistós ja que el maxo ès de color groc i negre i la femella ja mes discreta. S´ha adaptat be a les pinades dárbres alts i també als xops de rierol i rius o torrents.Generalment cerca llocs treballat amb cultiu i sobretot que haja figueres.
El niu en forma de copa fet a base de rametes o palletes.
Els joves ja quant volen tornen bojos als adults que van derrere ells per tal d´evitar perills.
Molts esquives i dificils d´observar i el seu vol es com una exal.lació, potent i molt decidit.
Aquet estiu estic disfrutant pels matins dáquet au i vaig a observar i si puc faig fotos quant arriben a les branques del arbre sec on els aguarde ficat dins del hide.Està clar que de bon matí de 6H 30M fins les 9:30h.

la carraca (Coracias garrulus) un au típicament de palmeres

Arriba en abril i maig gran migrador i cerca llocs on l´agricultura i ganaderia tinguen una presència destacada. Al voltan del P.N del Fondó la vorem rondant les palmeres i també en els fils coure.

Nidifica dins de forat practicats al troncs de palmera i menja insectes.
Colorit molt vistós, però la foto meua ès testimoni i no puc apreciar aquet aspecte.

El seu nom vulgar podria ser una honomatopeia del seu sorol o crits.
Junt a Jose Alcaraz la vam poder fotografiar en una escapaeta a la zona sud
de la nostra provincia.

Otus scop , un mussol insectivor i mimétic al nostres barranc i rius.

Tenim en el xot o mussol banyut( Otus scop)un aliat important del llaurador ja que caça insectes a tota hora.

Cerca molt habitualment xoperes o be pins de cert port prop de rielols o barranc amb aigua per tal de tindre al seu abast insectes grans i de tot tipus.

Emigra quan ve la tardor i al Llevant o siga a casa nostra es queda ja que pot suportat l´hiver.

El seu niu va dins de forat be siga natural o artificial. De vegades a branques trencades o arrancades pel vent.

Mimetisme total i per la nit el seu xuit- xuit fa que el detectem.El seu cant el podem escoltar al Barranc d´Aigües cada nit.
És una espècie mediterrània distribuïda regularment pel sud , evita el boscos molt sensos i zones de molta pluja.

l´oroneta vulgar la més popular de les nostres aus

A les cases de camp, en estiu, no pot faltar l´imatge típica de les oronetes u orandelles al corral o prop del pati criant.Serà la benevolència de les persones que hi habiten que deixen pugen desenvolupar el seu cicle vital.

Hui per hui han notat una baixada del seu nombre de contingent, degut de la perdua de animals com: cabres, ovelles, vaques, gallines, ànecs a les cassetes de camp.

També la perdua de l´agricultura fa que siga un altre aspecte negatiu per a l´especie.

Hiu avisat per Visent que viu a Sogai número 28 he pogut anellar 5 pollets que ja volien volar.Aquet és la segona cria que fan a sa casa, exemple impresionant per a tots.

Xurra ( Pterocles alchata ) i xurla ( Pterocles orientalis) al límit de la nostra provincia.

Ocells molt adaptats a zones molt àrides. Les podem observar en vol com en terra ja siga bebent o menjant. Sedentàries i les zones molt concretes amb unes condicions i vegetació típica de clima mediterrani àrid (espart, coscoll, romaní, timonet i pi dispers). Però pel voltant pot tindre conreus d'olivera i vinya o també gra.
La zona de cria pot situar-se en una petita muntanyeta on la vegetació siga escassa i rodejada de pedra, sol fer-ho soles o en grup petit, màxim 4 parelles.La població és més bé escassa i molt reduïda a llocs molt determinats. Hui dia 13 de juliol el meu amic Joan i jo conseguim captar les images d'aquestes aus tan enigmàtiques i difícils a observar en la nostra província i que les trobem en el límit entre les províncies d'Alacant i Múrcia, en una zona declarada ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Podem dir que ha valgut la pena la matinada i les 4 hores d'espera dins del hide.

La rosarda en la Serra el Molar

Teniem que vorer la rosarda( Cercotrichas galactotes) en algun lloc i elegim la Serra el Molar per a disfrutar d´aquet escàs ocell que per la perdua d´hàbitat la seva població cau any rere any.

Poques parelles resten a la nostra provincia i molt concentrades en indrets que tenen un perfil molt definit: camps de cultiu de secà, figuera de pala, olivera o pinar baixet.

La Serra del

Molar compleix aquestes característiques en part i decidim baixar Juanma Ferreira i jo. Després de diversos intents podem vorer de passà una parella que duran una bona estona intentem observar i fotografiar.
No podem al final obtindre ninguna imatge digna del precial ocell.

Altres ocells si que ixen al escoltar el xip, per exemple: capellà, capçot, papamosques, abellerol.Per cert el cant ès de rossynyol ja que ni Juanma ni jo teniem el de la rosarda.

Una visita al Clot de Galvany ens alegra la vesprada.

Aitana esclata amb colors , olors i cants d´ocells

Hui per fi puje amb l´idea fixa de recollir camamirla,però aprofite també
per anar observant ocells. Un esquirol apareix en mig de la carretera que puja al Port de Tudons
Mestres talle la planteta aromàtica vaig escoltant un nombros concert de cants d´ocells en els pins o alzines: parus major, parus cristatus , parus ater,emberiza cirlus, saxicola torquata, emberiza cia , pica pica.

Ja en el Saf

ari clarament el garrulus glandarius juntament en la hirundo daurica i hirundo rustica pasen per damunt del camp sembrat.

Quant arribe a la Font del Arbre tot un mantell de flora i papallones cubrix el camp.

Láigua brolla fresca com sempre i el que beu no pot parar de fer-ho. Un entrepà de formatge sembla el millor i esquisit "manjar"

Escolte i veig: Silvia cantillans, fringuilla coelebs, carduelis carduelis , carduelis cannabina, saxicola torquata, pipa pica, parus major, Hippollais poligltta. Però no veig el Monticola saxatilis que es la joia que cerca tot ornitòlec al arribar aquet temps. I és que ja que pujar més amunt quasi arribant a la Font de Forata.

La camamirla propte la retalle i la deixe dins d´una bossa, per a tot el any.