diumenge, 27 de gener del 2013

Recuperat un mosquiter ( Phylloscopus collybita ) hivernant al riu Algar ( Altea) provinent d´Arnhem (Holland).






El mosquiter ès un ocell hivernant al nostre riu provinent de les zones més al nord com centre Europa i altres llocs de latituds mes llunyanes. Els vents forts d´aquesta setmana segur que són responsables de la recuperació. Amagat dins de l´espesura del canyar es localitzava aquet petit ocell que tan sols pessa 7 grams.L´anelleta ficava Arnhem -vt ( Holand). Tot un aconteciment per a Juanma i per a mi en aquet matí de fortes ràfages d´aire.




Tan sols 2 xarxes instalades i 11 captures: Rossinyol bort, coeta, mosquiter, pit roig, merla i una gallineta d´aigua que s´escapa en el moment que vaig a per ella.
Els roqueret( Ptyonoprogne rupestris) hui apareixen tard i tan sols uns pocs volen per el riu , el vent fort dificulta la seva presència. Cerquen llocs on no bufe el vent com la zona de la platja el Torres.


Com que jo no tinc la foto de roqueret el meu amic Juanma Ferreira apaorta una ecelent imatge de aquet ocell tan caracteristic de l´hivern. Però que aquet any no s´en han vist molts per falta de les baixes temperatures.Hi el dia s´ha portat be i celebrem la recuperació de l ´anella amb un parell de claretes Juanma i jo.Tinc que fer menció a Toni Zaragozi Baldó que m´ha preparat en un moment el mapeta explicatiu i esquemàtic del cami aproximat que ha realitzat el mosquiter per estar al riu Algar, entre tots ho farem tot.

dilluns, 21 de gener del 2013

culbalnc (Oenanthe leucura ) a la Serra Gelada



El matí amb un vent molt fort caminem per el paseig que arriba fins al Faro de Serra Gelada. Les observacions són nombroses i dignes de comentar: Falcó peregrí( Falco peregrinus), roqueret Ptyonoprogne rupestris) , Tallerol de cap-negret( Sylvia melanocephala), bec-tort( Loxia rcurvirrostra), Cardenera( Carduelis carduelis) , gafarró( Serinus serinus) , Tallarol cua -llarga( Sylvia undata), Culroig( Phoenicurus ochruros), xenetes( Phylloscopus collibita, Corb ( Corvus corax), Bernat pescaire( Ardea cinerea) Gavina ( Larus michahellis), Mallerenga carbonera( Parus ater), reietó( regulus ignicapillus).




El culblanc ès un ocell propi de zones mediterrànies àrides, poca vegetació i abundància de pedra solta i parets no soporta les baixes temperatures i sol ser molt termòfil dins dels seus territoris de nidificació i hivernatge.








diumenge, 13 de gener del 2013

Desde la Torre " el Xarco" fem el cens d´aus marines.


El meu amic Fernando i jo veem amaneixer el sol just a la gola del riu Amadorio. Buscavem el " zarapito" o polit cantaire( Numenius phaeopus) però ni rastre. Veem un centenar de gavina riatllera, una xivitona( Actitis hypoleucos) i també una garceta blanca. Sol estar junt a les riatlleres una gavina corsa, però hui no s´ha vist.





Una vegada que ja sabem el que hi ha anem cap a la Torre el Xarco on passarem el matí realitzan un any més el cens d´aus marines. Aquet any tenim gent nova i a mes a mes tabé participen iniciat-se el grup de Kayac del C.N de la Vila joiosa. que vindràn a mijant mati per tal de vorer i realitzar l activitat que Xoriguer i el grup´de seo-alacant ja fa anys ve realitzant. Veem a Pau i Alicia sentats al penyasegatsense tindre cap preocupació.

Les aus observades aquet matí explèndit de gener sòn: gavina corsa, corb marí emplomallat, corb marí gran, graceta blanca, gavines potes grogues, mascarell al finatlizar el matí quan s´alça el vent.


la visió que tenim desde la torre es molt espectacular i a la vegada molt bonica, podem divisar totes les serres i molta part de la nostra costa, fins i tot Benidorm, Alacant, Campello i Santa Pola.
Altres anys s´han arribat a vorer dofins en petits grups, aquet any per el bon temps poca varietat de tot.



Toni va mirant sense parar, o siga "el cabet en la faena" i de ves en quant avisa de ocells que passen per la mar.Fernando també ajuda a Toni en l´observació i Laura anota per a després passar a net els resultats. Parlem en Santa i Elias que també tenen un lloc d´observació i a demés són coordinador d´aquet cens i láctivitat al complet.



una gran foto de grup que ompli el espai que hi ha a la Torre el Xarco dòna creit a la presencia de molta joventut en aquesta edició del cens dáus marines any 2013 i esperem que l´any proper siga més nombrossa i millor orgatnizada, ja que aquet any ha quedat una mica coixa.


Joan Segovia observa a la vora de la Torre com arriben els Kayacs del C.N de la Vila i el primer en pujar es Antuan i Mariangels, després aniran pujant en grupets fins completar el equip.També tenim previts realitzar un poster dáus marines per repartir al xiquets i penjar-lo al club Nautic de la Vila.


En la foto veem a Paloma i a Antuan que coordina les activitats de club. La gent deixa els kayacs i va pujant poc a poc per observar i vorer com reatlizem el cens marí. Alguns participants ja coneixien aquesta activitat del grup Xoriguer.




La foto ès tot un testimoni ja que TZ, GZ i TZj estem participant en la mateixa activitats tots junts un aconteciment digne de ser mencionat i jo estic orgullós.
La nombrosa participació en aquet cens permet pensar que podria montar-se algo molt més seriós per a lány que ve i tindre una activitat per a tots els escolars que vulgueren vindre a observar ocells marins.

Crec seriosament que hi ha que apostar fort per la joventut i ensenyar a respectar el mediambient i especialment la mar que envolta aquet poble mariner que es la Vila. Podem vorer a Joan Segovia i al seu fill Joanet Segovia també estaven Pau i Ana.



Una reunió de alt nivell,  on el bon recibiment de la familia Segovia  (Ana,Joan i Pau), ens van fer estar com a casa nostra al total d´asistents i cada un va saber estar a l´atura de les seves posibilitats uns  i altres xarant i comentat l´activitat i també  preparant l´almorzaret. Alicia i Santa van amenitzar amb el xistes que contaren amb molta gràcia i saber fer a tota la colla que reunirem, esperem que pugam repetir-ho.

Per finatlizar la vespraeta anem a les salines de Calp a vorer que hi ha. Som Fernando, Toni , Santa, Ana i jo
recorrem el espai i fem alguna foto de testimoni ja que el sol s´en anava i venia.


dissabte, 5 de gener del 2013

caminem per la Serra Aitana de la Font de l´Arbre fins el " Pas de la Rabossa"


matinejem per tal de que el paseig siga llarg i  molt tranquil aixi i tot Ana i Pau pujen pel Pas de la Rabossa a la part més alta del cim amb 1588 m . Aitana ès la muntanya més emblemàtica i important de tot el migjorn valencià i domina tota la comarca de la Marina Baixa i altres del voltant.


Caminem en petit grup i així quan ens cansem podem recuperar forçes sense perill a quedar retrasats del fent, grup i gaudir de la xarraeta que anem , clar sempre que pugam i ho permeta la respiració.
Descobrim al nostre pas : cagaes d´animals, cants d´ocells,vistes panoràmiques, neveros, arbres...tant i tant que hi ha per vorer i admirar.


Els cercols que te el tronc pot dir-mos l´edat d´aquet vell tronc i així arribar a saber quants anys ha viscut.


L´observació dels ocells també la està present en aquet petit cami que hui manprenem per pasar el dia a la serra.


A msessura que va eixint el sol divisem unes vistes de totes les serres com: Serrella, Xortà, P.N del Montgó, Les Morres de Benitaxell....la vista ès impresionant.


          Qualsevol lloc ès bo per parar i admirar i podem vorer a Toni i el seu goset amb companyia d´Alicia.


També velles construccions antigues i que en altra època estaven molt actives : corrals, neveros, fontetes tot treballat per la ma del home que fins hui perdura com a record del nostre passat hitòric que tenim i no devem oblidar.



Escoltem i veem tota una gran quntitat d´aus : corb, merla de collar, tords sellardos, tord comú, mallerengues, sits, xous, gafarrons, cardeneres, paxerells....etc



Comentar que les merles de collar estaven a la zona de l´ombria de la serra on els fruit son molt abundant, també els tords.Aqutet foto pertany al oncle de Visent i tinc que agrair que me la deixe per tal de documentar el petit escrit.

El grupet que caminenm está format per set que tots som d´Altea : Pau , Toni , Pau, Alicia , Ana , Toni i Jaume. Dos fotos de grup monstren l´equip que hui s´ha format , un dims del Tinquet de Bardalet i l´altre estem mirant cap  la vesant nord de la serra i baix la Vall de Guadalets.






damunt del vell anuoues que presenta algunes parts seques , però vol brotar per diferents llocs.


Quant arribem dalt busquem un rall de sol i menjem al solet que comença a pegar a la cara nord de la serra, cada un trau el que du per almorçar i la bota de pau que no para de rodar, un almorçaret que no s´oblida axí com així, també xarrem de temes variats i no sempre coincidim aixó es lo bo de caminar i estar al aire lliure.

Sentim al corb que junt a la femella cerquen la font per baixar a beure i llavar-se, no més abandonem les rodalies baixen i els sentim gaznant als dos sense abandonar la vella paret intrincada i ben alta de la serra.

el tronc necesita cinc persones per envoltar-lo totalment , aixi podem apreciar la magestuacitat del arbre quasi mort.

dijous, 3 de gener del 2013

ocells que prenen aliment de les oliveres repletes de fruit totalment maurs


De vegades la tranquilitat es d´agrair i aixó passa hui en la escapaeta que faig. Puje al poblet d´Aigües i recorrec les partides que més conec: La fonteta dels Castellets, el vell corral de cabres i ovelles que n´encara queden i te el fill del meu amic , puje també a la casa de Visent .

En la EDAR d´Aigües hi ha una olivera que repleta olives totes ja madures i que l´arbre està ple d´ocells com per exemple : tallarol cap-negret, de casquet i pit roig juntament amb tord comú.



Jo amagat entre la vegetació i caregat com un burro tracte de documentar el que estic escrivint i reste una bona estona per a fer alguna foto mitjanament creible del que estic veent, la veritat era que estava pasant-ho bé a pessar de l´oloreta tan bona que podia detectar amb el meu nas.


Una mica més abaix i protegit i amagant-se un pit roig tracta de vorer que faig jo per aquet indret que no visita ningú.


El verdet ara en hivern no falta i una gran amalgama de floretes eixen per tot arreu: agret, moricandia, ravanell totes molt valioses per tal de mantindre l´humitat del terreny.


Un grupet de fringilits on predominen els xous també s´apropen per les rodalies de la depuradora al igual que els tords i estornells i també com no les blanques( Pica pica).



La caullà quasi passant inadvertida perque et troba a un raconet d´un marge baixet i cantant amb un petit grup de 4 o 5 exemplars. Resta quieta totalment camuflada pel seu plotmatge criptic.A diferència del cul-blanc que fuig no més veu apareixer algú a llocs més alts i millor protegits.Dificil de fotografiar i tot un repte per a mi.La puput queda quieta en una pitera però que venia d´un garrofer vell i ple de forats va lluitant en altres exemplar.


També veig un atmetleret ple de flors blanques que contrasta amb els seus companys de bancal que ningú estava florit ni vestit de gala tan matí.


Ja retornant cap a casa a les 13 h veig possada en un romer un cagastaques  just a la vora de la carretereta que uneix el pantà de Amadori i Aigües.


La vespraeta la passem al riu Algar amb els meus amics: Elias Gomis, Guille Mayor, Laura Hernandez, Toni Mulet , Jose Alcaraz, Ana Abellanas  , Patricia Perles ,  intentavem capturar insctes amb una trampa de llum molt sofisticada que Toni Mulet i Laura Hernandez s´han encarregat de muntar, però en el moment que més insectes apareixien una intensa i persistent pluja cau i tenim que interromper l´activitat ...........tornarem a finatlizar-la


Podem vorer la trampa il.luminada i començen apareixer els insectes menuts i no podem apreciar amb la foto totalment testimonial.


El nostre amic i fotograf de natura Juanma Ferreira acudeix després de la faena i ens acompanya també finalitzat l´activitat.Xe per al record començem l´any amb alegria, bon humor i la moral ben alta que falta fa¡