diumenge, 4 de maig de 2014

Viatge a l´Extremadura ( El Gordo, Castañar de Ibor i Montfragüe...........) aprofitant el pont de maig.

La primera parada la fem en el poblet del Gordo ( just  a la vora del pantà del Valdecanyas).Cases i edifisis plens de plataformes de nius de cigonya on observem ja els pollets i adults que mimen als la seua prole.L´ esglesia que fa anys tenia 14 nius hui te  punxes protectores igual que les torrtes de llum.




Tota la zona te com a máxima altura , el Almansor i tota la serra de Gredos que també es impresionant en quan vistes, i paisatges.No podia faltar el apartat que pertany als rèptils.












una vegada ja en Castanyar d´Ibor pasegem fins al " Xorro de calabazas" on veem una caiguda d´aigua natural per la pedra fen un desnivell de 7 o 8 metres i que un frondós bosc de castanyers i roures conformen una arbreda molt espessa.
cuatre hores vam tardar en completar el paseig ja que anavem parant i fotografiant i també escoltant els ocells i la flora.






monument de l´época romana que fa pensar i admirar com construien i edificaven aquets gens que hui en dia n´encara està tot en peu.









pujant al xorro Calabaja on podem vorer com la pedrera i la vegetació mantenen un equilibri.






just davant el Salt de Calabaza, Juan Antonio, Maite i jo.També tenim un vell tronc de castanyer.











cap a Montfragüe vam vorer un galàpago que pujava a la superficie per a respirar i Juan Anoniova poder fer fotos.












La jara pringosa comença a obrir les seus petals i fa un bonic paisatge.






Rossinyol, merla comuna, cargolets, pit roig, xou, picapinos, gaig, i àguila serpera vam poder observar.








No podia faltar la visita a Montfragüe i concretament el Sal del Guitano i la portilla del TIetar on veguerem la cigonya ngra , voltors i l´àguila imperial ( la rina de totes les nostres rapinyaires i més
apreciada a l´hora de vorer.





El niu el té just a la dreta damunt d´una enorme carrasca i ès de ahí on la vam vorer eixir i entrar en un conill en les urpes. Va pegar dos o tres pasades va arribar  a possarr-se en terra alçar el vol entrar una vegada més al niu i anar-sen volant cap a nort.Els voltors tapant als pollets i donant-los sombra per podersuportar els treinta graus que cien.








tots quedarem bocabadats al vorer i observar el vol magestuos del àguila imperial ibérica , van callar i observaren en molta atenció en el telex i els prismàtics apegats al ulls. Hi havien de moltes nacionalitats: Italians, britanics, espanyols, francessos i belgues.







no tan sols podem observar ocells i aus de gran envergadura de vegades et deixen vorer els mamífers i alegra el cos i podem disfrutar uns moment de tan excelent imatge tan efímera.Fotos de Sergi Aris( voltors en vol i femella de cervol)













vam trobar sense buscar dos nius uno de sit i l´altre de ferreret ,tots en un marge criant i aportant menjar als pollets.





el mue amic Sergi Aris gustosament permet que mostre aquet magnific moment capturat ja fa temps però que dona a entendre i podem vorer el que explique en paraules. Ja que jo no vaig poder captar imatge bona.



un voltor negre allà en la distancia estava damunt la plataforma i tenia un pollet, l´altre acudia de tant en tant







 Baix la paret de l´embassament tenen els nius de falciot reial, oroneta cuarogenca,roqueret i oroneta cua blanca. També colom roquer, aprofiten xoriguer i altres per a caçar .







la llebre pot eixir de cualsevol matol i no vorer-la siquiera com a mi en va ocorrer FOTO DE SERGI aRIS. 


 en el pic Cervales a punt de coronar-lo veguerm un puja-soques blau , segurament buscava un xarquet d´aigua.Aquet interesant viatge , el faig  acompanyat per JuanAntonio Gomez i Mari Tere que sòn dos grans naturalistes i caminants i recorren tota la península fent excursions i coronant muntanyes de tota la nostra orografia.



 En el santuari de Guadalupe observem xoriguer petit que cria en les teulades , com també falciot, oroneta i colom roquers.


els porc part de la riquesa d´aquestes terres i també ajuden a mantindre la devesa en condicions productives, tant per a ells com per a altres mamífers, conformant una cadena tròfica.








sempre acudeix al menjar si li tires molletes de pa , ell i un grapat més , a les tauletes  del embassament.

Les fotos que venen a continuació , pertanyen al gran fotograf, Sergi Ariser  , gran naturalista i viatger per tot arreu .El vaig coneixer en unes jornades de voltors a Plasencia que donava Fidel Jose.










totes les fotos son excelents i ès que tenim davant nosaltres un bon fotograf de natura, dels que s´ho curren bé.( Sergi Aris)

no podiem oblidar la planejadora i carronyera més abundant dins del parc de Montfragüe i el nostre amic Elias Gomis aporta excelentsfotos per documentar aquet petit escrit.



2 comentaris: