Quant ja arribava al poble d´Aigües escolte un cant molt conegut, un còlit mascle era el responsable d´aquet so. Tracte de fer algunes instantànees pero l´emoció pot amb mi, i tinc que tactar de buscar un punt per equilibrar el telex.
Els movimets són molt ràpits i cau de repent damunt d´un llagostí i torna a la seua rama.Anirà a donar-li menjar a la femella per tal que cove i traga en davant a la prole.El niu el instala baix de pedres o baix dálguna mata per tal de passar desaperçebut.
Recorde que allà pel any 1989 vaig capturar dos exemplar de còlit ros i un délls va ser recapturat al Marroc. Gran alegria per a un anellador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada