dimarts, 26 de juliol del 2011

Au que escoltem i no veem ( Oriolus oriolus)










Tenim en aquet au un misteri al nostres camps i riberes ja que arriba en abril i l´escoltem el seu cant però no logrem vorer-la.
El seu cant es un " oriol-oriol" i el cant d´alarma pareix el crit de un gat.
La primera vegada que l´escoltes no saps bé a que pot ser degut aquell soroll.
També anomenat papa-figues per ´la seva afició a visitar-les.
Molt vistós ja que el maxo ès de color groc i negre i la femella ja mes discreta. S´ha adaptat be a les pinades dárbres alts i també als xops de rierol i rius o torrents.Generalment cerca llocs treballat amb cultiu i sobretot que haja figueres.
El niu en forma de copa fet a base de rametes o palletes.
Els joves ja quant volen tornen bojos als adults que van derrere ells per tal d´evitar perills.
Molts esquives i dificils d´observar i el seu vol es com una exal.lació, potent i molt decidit.
Aquet estiu estic disfrutant pels matins dáquet au i vaig a observar i si puc faig fotos quant arriben a les branques del arbre sec on els aguarde ficat dins del hide.Està clar que de bon matí de 6H 30M fins les 9:30h.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada