caminem per la Serra Aitana de la Font de l´Arbre fins el " Pas de la Rabossa"

matinejem per tal de que el paseig siga llarg i  molt tranquil aixi i tot Ana i Pau pujen pel Pas de la Rabossa a la part més alta del cim amb 1588 m . Aitana ès la muntanya més emblemàtica i important de tot el migjorn valencià i domina tota la comarca de la Marina Baixa i altres del voltant.

Caminem en petit grup i així quan ens cansem podem recuperar forçes sense perill a quedar retrasats del fent, grup i gaudir de la xarraeta que anem , clar sempre que pugam i ho permeta la respiració.
Descobrim al nostre pas : cagaes d´animals, cants d´ocells,vistes panoràmiques, neveros, arbres...tant i tant que hi ha per vorer i admirar.

Els cercols que te el tronc pot dir-mos l´edat d´aquet vell tronc i així arribar a saber quants anys ha viscut.

L´observació dels ocells també la està present en aquet petit cami que hui manprenem per pasar el dia a la serra.

A msessura que va eixint el sol divisem unes vistes de totes les serres com: Serrella, Xortà, P.N del Montgó, Les Morres de Benitaxell....la vista ès impresionant.

          Qualsevol lloc ès bo per parar i admirar i podem vorer a Toni i el seu goset amb companyia d´Alicia.

També velles construccions antigues i que en altra època estaven molt actives : corrals, neveros, fontetes tot treballat per la ma del home que fins hui perdura com a record del nostre passat hitòric que tenim i no devem oblidar.

Escoltem i veem tota una gran quntitat d´aus : corb, merla de collar, tords sellardos, tord comú, mallerengues, sits, xous, gafarrons, cardeneres, paxerells....etc

Comentar que les merles de collar estaven a la zona de l´ombria de la serra on els fruit son molt abundant, també els tords.Aqutet foto pertany al oncle de Visent i tinc que agrair que me la deixe per tal de documentar el petit escrit.

El grupet que caminenm está format per set que tots som d´Altea : Pau , Toni , Pau, Alicia , Ana , Toni i Jaume. Dos fotos de grup monstren l´equip que hui s´ha format , un dims del Tinquet de Bardalet i l´altre estem mirant cap  la vesant nord de la serra i baix la Vall de Guadalets.

 

damunt del vell anuoues que presenta algunes parts seques , però vol brotar per diferents llocs.

Quant arribem dalt busquem un rall de sol i menjem al solet que comença a pegar a la cara nord de la serra, cada un trau el que du per almorçar i la bota de pau que no para de rodar, un almorçaret que no s´oblida axí com així, també xarrem de temes variats i no sempre coincidim aixó es lo bo de caminar i estar al aire lliure.

Sentim al corb que junt a la femella cerquen la font per baixar a beure i llavar-se, no més abandonem les rodalies baixen i els sentim gaznant als dos sense abandonar la vella paret intrincada i ben alta de la serra.

el tronc necesita cinc persones per envoltar-lo totalment , aixi podem apreciar la magestuacitat del arbre quasi mort.